1. Què serà la futura Xarxa, què estem construint?
La Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del sud de Catalunya (XCD) tindrà personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’obrar i es constituirà com a entitat de segon nivell, sense ànim de lucre, formada per entitats constituïdes com ONGD, agents de cooperació i de l’educació pel desenvolupament, entitats ambientals, i altres entitats i moviments de la societat civil del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
2. Què han de tenir en comú les entitats que formin part de la Xarxa?
Totes aquestes entitats compartim la promoció de la justícia global i el treball per la cooperació i l’economia al desenvolupament i el medi ambient.
3. Quina és la missió de la Xarxa?
En l’article 2 de la proposta dels estatus de la XCD, es diu que l’objectiu genèric és defensar, promoure i garantir els drets humans, llibertats fonamentals i el medi ambient principalment, però no exclusivament, mitjançant el suport a les activitats desenvolupades per les entitats que formin part de la Xarxa.
Els objectius específics són:
- Promoure l’intercanvi, la reflexió, la investigació i el treball conjunt de les ONGD i agents de cooperació.
- Mantenir un diàleg i un treball de col·laboració amb les administracions públiques i altres agents i institucions per a aconseguir mesures polítiques, legislatives i administratives que garanteixin una solidaritat eficaç i transparent.
- Promoure programes i projectes de sensibilització sobre cooperació, medi ambient i economia del desenvolupament, entre altres àmbits, per pal·liar les desigualtats estructurals de vulneració dels drets humans, en totes les seves dimensions, promovent així la participació activa de les persones i de la comunitat.
- Impulsar i/o participar en l’intercanvi, la reflexió, la investigació i el treball conjunt amb altres sectors socials organitzats, contribuint a l’enfortiment i empoderament del teixit associatiu del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
4. Quines activitats farà la Xarxa?
Tantes i totes aquelles com les entitats que formin part de la Xarxa decideixin. En termes generals:
- Activitats de coordinació i participació interna: planificació estratègica anual, assemblees ordinàries i extraordinàries, processos participatius o qualsevol altre tipus d’activitat de coordinació.
- Activitats de coordinació i participació externa acordades en Assemblea General que permetin assolir els objectius de la Xarxa, com la participació en els Consells de Cooperació de les ciutats de Tarragona, Reus i Cambrils. També la participació en els diferents Grups de Treball de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Direcció General de Cooperació.
- Activitats de divulgació, recerca, comunicació i sensibilització, difonent els resultats mitjançant l’edició i la participació en publicacions, organitzant jornades, col·loquis, taules rodones, seminaris, entre altres.
- Suport al col·lectiu ONGD i agents de cooperació del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com facilitar la coordinació del seu treball amb el d’altres entitats de coordinació similars -a nivell local, autonòmic, estatal o internacional-, com amb la Universitat Rovira i Virgili.
5. On estaria la Xarxa, en quin local/seu?
Aquesta és una de les decisions més importants i primeres que s’han de prendre. Algunes idees:
- Seu virtual: la Xarxa no té seu física, i només es lloga o demana un local per celebrar les reunions presencials. Aquestes reunions puntuals es podrien celebrar a:
- Local d’una administració del territori (cal conveni).
- Local d’algun espai de coworking amb objectius afins als de la xarxa (p.ex: espai la Teulada -xarxa de cooperatives d’economia social i solidària- de la ciutat de Tarragona).
- Espai URV (a través d’un conveni de col·laboració).
- Espai cedit per alguna entitat.
- Seu permanent a la URV: a través de conveni i tenint en compte la multiplicitat d’opcions i seus que té la universitat (Tarragona, Reus, Vila-Seca, Vendrell i Tortosa, entre d’altres).
- Seu permanent al local d’alguna entitat.
- Seu permanent a un espai de coworking del territori.
- Seu permanent a un local convencional del territori.
6. Com ens organitzaríem?
Els estatuts de la XCD proposen una estructura d’organització i de diferents mecanismes de participació:
- Assemblea general: L’Assemblea és l’òrgan suprem i sobirà de la Xarxa, els membres de la qual en formen part per dret propi. En les reunions de l’Assemblea, correspon un vot a cada organització de la Xarxa. Es proposa inicialment una periodicitat mínima de 3 mesos (modificable).
- Junta directiva. Té les funcions de regit, administrar i representar l’entitat.
Així mateix, en l’article 22 es suggereix un equip tècnic (format per les persones que la junta escaigui convenient) encarregat de dur a terme totes aquelles activitats que tenen com a objectiu complir la missió de l’entitat.
El que és evident -i un dels punts més importants d’aquests primers mesos- és que alguna/es entitats liderin aquest primer any el projecte. Evidentment, aquestes entitats no tindran una feina addicional perquè el paper de la universitat és acompanyar tot el procés fins que, si les entitats volen, 1) es constitueixi la federació i 2) es contracti algun/a tècnic/a que coordini el projecte.
7. Possibles finançadors:
La XCD pot comptar amb diverses fonts de finançament. De moment, treballem només amb la hipòtesi de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
S’ha de tenir en compte els possibles canals de treball que puguin suposar un estalvi econòmic per la Xarxa (p.ex, l’estalvi aconseguint un lloguer gratuït o econòmicament “amigable”).
8. Què són els Fons Territorials?
No està directament relacionat amb aquests estatuts, però ha sigut un tema recurrent en totes les reunions de la Xarxa.
Els fons territorials és un mecanisme econòmic de l’ACCD destinat a l’enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les comarques de Tarragona (també a les comarques de Lleida i Girona), amb compromís amb els seus objectius de desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i els drets humans. Teniu tota la informació aquí.
9. És obligat rebre suport econòmic?
No, en absolut. Ara bé, no disposar de recursos econòmics voldria dir que tota l’estructura de la Xarxa s’hauria de liderar des del voluntariat.
10. Quin paper jugarà a partir d’ara la universitat?
Pregunta molt important.
Dependrà de 1) la voluntat de les entitats que formin part de la Xarxa, i 2) l’acord que es pugui arribar amb la universitat. Les possibilitats són molt àmplies i poden anar des d’un paper passiu (p.ex: la universitat facilita un espai de trobada puntual a les entitats) o molt més actiu (p.ex: la universitat elabora publicacions periòdiques sota la marca de la Xarxa –revista-, col·labora amb la Xarxa per (co)crear formacions específiques, treballa conjuntament amb la Xarxa per fomentar el voluntariat al territori, etc.).
11. Més dubtes?
Ajuda’ns a completar les preguntes freqüents fent-nos arribar els teus dubtes a info.xcd@urv.cat. Entre totes construirem un document complet que ajudi a les entitats a aclarir tots els dubtes.