CRÒNICA D’UNA DECISSIÓ ESPERADA

Xarxa Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya

CRÒNICA D’UNA DECISSIÓ ESPERADA

CRÒNICA D’UNA DECISSIÓ ESPERADA

El gruix de la Brigada Colòmbia 2019 que organitza l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO (FPS) ja estem a Barcelona,  coincidint el nostre retorn amb el comunicat per part de les FARC-EP de la seva tornada a la lluita armada, sota el títol Mientras haya voluntad de lucha, habrá esperanza de vèncer.

És possible que aquesta notícia hagi causat sorpresa i, fins i tot, que no s’entengui, fa ja dos anys i mig de la firma a l’Havana pels acords de Pau. A nosaltres no ens ha sorprès i podem arribar a entendre les seves raons.

Hem estat gairebé un mes escoltant a víctimes, tant per part de les FARC, com de Paramilitars o del mateix exèrcit. Els hem vist plorar mentre demanaven trobar als seus familiars desapareguts, com van haver de fugir de casa seva per salvar la vida i les dificultats que tenen per aconseguir que el govern els hi reconegui aquests fets.

I també hem estat a dos Espais Territorials de Capacitació i Reconciliació (ETCR) parlant amb ex-guerrillers i amb dones i homes camperols de les veredas properes perquè ens expliquessin com s’està implementant els acords de pau. La resposta és unànime, clara i contundent: No s’està posant en pràctica la majoria dels compromisos adquirits, el govern de Colòmbia no té cap voluntat de fer-ho.

Són 138 ex-guerrillers i més de 100 líders assassinats i assassinades…. La por és el sentiment generalitzat entre ex-guerrillers i dones i homes camperols. Però també ho és la frustració. Es senten enganyats, varen apostar per l’erradicació de les plantes de coca creient, altra vegada, que el govern compliria tant amb els ajuts directes com amb els projectes de substitució de la coca. Si els ajuts directes van arribar tard, els productes de substitució o no ho han fet o ho han fet amb productes no aptes pel seu tipus de terra. Dos anys i mig després dels acords, la necessitat de menjar cada dia fa les camperoles decideixen tornar a plantar coca encara que els i les matin.

En totes les reunions que hem tingut, en totes les trobades, la possibilitat de tornar a agafar les armes era molt palpable, real. I així ho verbalitzaven.

S’han incomplert tot els punts dels acords de Pau. Dels 6 punts cap d’ells arriba al 10% del compliment, i així ho recull l’informe ¿En qué va el Acuerdo de Paz a un año del gobierno Duque?, realitzat per representants i senadors de diferents partits que fan seguiment de la implementació dels acords de Pau.

En la seva introducció diuen Para garantizar la NO repetición del conflicto armado y la transformación de los territorios más afectados por la guerra, es necesario cumplir a cabalidad con lo establecido en los acuerdo de Paz. (…) La historia no le perdonará a este gobierno desaprovechar la oportunidad histórica que abrió el fin de la guerra entre el gobierno i las FARC .

L’informe és de mitjans d’agost i això, a Colòmbia, on el temps va molt ràpid, ja és massa tard. No és cap sorpresa, el comunicat de les FARC-EP confirma els testimonis que hem recollit.

Malauradament la Pau ja és una esperança frustrada, les víctimes tornaran a ésser les mateixes, la història és repeteix, la crònica ja estava escrita.

Mural de un dels ECTR visitats de que vale la vida si cuando se tiene parece muerta

Nínxols al cementiri de Villavicencio, els  identificats a la espera de familiars, la majoria CNI (cossos no identificats)

Josep Naval

En el següent  enllaç podeu consultar el comunicat oficial de l’Associació Catalana per la Pau sobre aquest assumpte.

No hay comentarios

Añade tu comentario